Alguns motius per fer una web amb Python
Si pregunteu a un astrònom com es fa una pàgina web, la majoria de respostes farien referència a HTML o PHP. Molt pocs us mencionarien Python com a llenguatge per fer una pàgina web. De tota manera, la pàgina que esteu llegint (i moltes altres) està feta amb Python. En aquesta nova entrada, us explico alguns dels avantatges de fer pàgines web amb Python.
En els darrers anys, Python s’ha convertit en un dels llenguatges de programació més utilitzats en el món científic i acadèmic. Tot i que els motius són molt diversos, Python té quatre ingredients que són essencials:
És un llenguatge que es pot aprendre molt ràpidament.
Es troba instal·lat per defecte en molts sistemes operatius, o es pot instal·lar molt fàcilment en els altres.
Al ser un llenguatge interpretat, evita haver de compilar el codi.
Té una gran quantitat de llibreries que vénen instal·lades per defecte.
Actualitzat el 23 d’octubre de 2021
He afegit un enllaç per explicar millor què vull dir amb llenguatge no compilat.
Cal tenir present que un científic només farà servir aquelles eines que li permetin resoldre un càlcul complex de la manera més ràpida possible. Això implica que si un codi triga una mica més a executar-se, però es pot aprendre en una tarda, aquest serà l’escollit en la majoria de casos.
Els motius expressats anteriorment, han provocat que la comunitat científica hagi començat a utilitzar i desenvolupar una quantitat impressionant de programes i llibreries en Python, entre les quals s’hi troben paquets tant coneguts com Numpy, Scipy, Matplotlib, IPython, Sympy i Pandas, entre molts altres. La comunitat astronòmica no ha estat una excepció, desenvolupant i fent servir programes i llibreries com Astropy i Sunpy.
Actualitzat el 23 d’octubre de 2021
PyRAF ja no està mantingut. S’ha inclòs Sunpy al seu lloc.
Totes aquestes aplicacions es fan servir, sobretot, de manera local. És a dir, quan ens fa falta una llibreria, la descarreguem al nostre ordinador i l’executem. Tota la vitalitat que la comunitat científica ha demostrat a l’hora de desenvolupar noves aplicacions en Python, s’esvaeix a l’hora de desenvolupar aplicacions web. Hi ha moltes causes per explicar aquest fenomen, però hi ha tres creences molt esteses que jo destacaria:
Una aplicació web no aporta cap gran avantatge a l’hora de fer els càlculs que un científic necessita.
Cal aprendre nous llenguatge de programació: HTML, CSS, JavaScript, etc.
Cap d’aquests llenguatges té les llibreries que els científics necessiten per fer les seves aplicacions.
El primer dels tres punts es pot rebatre fàcilment. La immensa majoria dels astrònoms fan servir tecnologies com l”Observatori Virtual, l”ADS o el CDS. Totes aquestes tecnologies serveixen, bàsicament, per compartir informació entre els astrònoms. De fet, l’Observatori Virtual és molt més que un lloc web: és una sèrie de protocols acordats per la comunitat astronòmica per tal de compartir informació a través d’Internet. És més, la majoria d’observatoris professionals comparteixen les dades obtingudes a través de l’Observatori Virtual.
Els altres dos punts tampoc són del tot certs si, a la llista de llenguatges, hi afegim Python. De fet, Python és l’únic llenguatge necessari si fem servir aplicacions com el IPython Notebook (actualment conegut com Jupyter). Des que es va llançar la versió de Ipython Notebook 2.0, a l’abril del 2014, aquest representa una excel·lent manera de fer servir Python des del nostre navegador, sabent únicament Python. A més, al fer servir Python, tenim accés a totes les llibreries de Python, de la mateixa manera que si estiguessim treballant de manera local.
Actualitzat el 23 d’octubre de 2021
El Ipython Notebook es va separar de Ipython durant el 2014-2015 per passar-se a anomenar Jupyter. L’enllaç s’ha actualitzat al lloc web de Jupyter.
En cas que no vulguem fer servir el IPython Notebook, sol ser força habitual que els científics tinguin un cert coneixement de HTML i de CSS, probablement perquè també és relativament senzill d’aprendre. A més, al començament de l’era d’Internet, només calia saber HTML i CSS per fer una pàgina web. De fet, encara avui dia es pot fer una pàgina web sabent només HTML i CSS, però hi ha una cosa bàsica que no podrem fer amb aquests dos llenguatges: carregar contingut dinàmic. El contingut dinàmic conté tot aquells elements que poden variar en funció de la persona o del moment en el que es carrega la pàgina.
Per carregar contingut dinàmic, es solen fer servir dos tipus de programes: els que s’executen al servidor que conté la pàgina web i els que s’executen en el client, des d’on estem carregant la pàgina web. En el costat del servidor hi podem executar pràcticament qualsevol llenguatge, però no tots els llenguatges s’integren perfectament dins d’un document HTML. De fet, és precisament per aquest motiu que PHP s’ha estès com un dels principals llenguatges per fer pàgines web. Desgraciadament, el nombre de llibreries astronòmiques (o científiques) en PHP és pràcticament inexistent, amb el què cal acabar recorrent a un altre llenguatge de programació. És precisament en aquest punt on Python marca la diferència amb altres llenguatges, ja que es pot integrar perfectament dins un document HTML sense necessitat de cap altre llenguatge de programació.
Per altra banda, tots els llenguatges que s’executin en el costat del client han de ser executats pel nostre navegador. Tot i que es poden instal·lar diverses extensions per entendre altres llenguatges, l’únic codi que els principals navegadors poden entendre per defecte, a part de HTML i de CSS, és JavaScript. Una vegada més, el nombre de llibreries astronòmiques en JavaScript encara és molt reduït, tot i que s’estant començant a desenvolupar algunes llibreries força interessants.
Actualitzat el 23 d’octubre de 2021
L’enllaç a la documentació d’Aladin Lite s’ha actualitzat.
Resumint
Alguns dels principals motius per fer pàgines web amb Python són:
És un llenguatge que es pot aprendre molt ràpidament.
Es troba instal·lat per defecte en molts sistemes operatius, o es pot instal·lar molt fàcilment en els altres.
Al ser un llenguatge interpretat, evita haver de compilar el codi.
Té una gran quantitat de llibreries que vénen instal·lades per defecte.
Hi ha una gran comunitat desenvolupant noves llibreries científiques, incloent les astronòmiques.
S’integra perfectament dins un document HTML, permetent carregar contingut dinàmic en una pàgina web.
Aquesta pàgina que acabeu de llegir és un bon exemple de com, sabent només HTML, CSS i Python es pot fer una pàgina web.
Actualitzat el 23 d’octubre de 2021
La publicació sobre com crear un lloc web amb Python estava molt antiquada i s’ha eliminat. La propera publicació ja no explicarà això.